Una manera de millorar la formació dels estudiants a la universitat és promoure els projectes col·laboratius massius. Aquest tipus de projectes, que poden veure's com productes d'aprenentatge, poden també ajudar a escalar millor les experiències d'aprenentatge (Massive Open Online Courses-MOOCs) i generar un major valor col·lectiu als esforços cognitius invertits pels estudiants en els treballs acadèmics. Aquest article s'adreça a un dels problemes que frenen la implementació d'aquest tipus de projectes: les dificultats per l'avaluació i seguiment, que requereixen del desenvolupament de nous sistemes de monitoratge i feedback. Partint d'una anàlisi de cas, l'article presenta una anàlisi exploratòria per l'aplicació de metodologies de learning analytics basades en l'anàlisi de xarxes socials, els clústers per k-means i un algoritme de tipus naïve-Bayes.