En aquest article es pretén verificar si el 5º canvi propugnat per la Nova Teoria Estratègica (Alberto i Massoni, 2009: 281-318) basada en un nou paradigma, es produeix també en l'àmbit del coneixement específic de la disciplina acadèmica de les Relacions Públiques, amb la intenció de verificar l'oportunitat, validesa i pertinència d'aquest canvi. Per a això hem acudit a la metodologia de la revisió bibliogràfica sistemàtica de la teoria de les Relacions Públiques, coincident en el temps amb el període de gestació i de difusió de la NTE (2001-2012), la qual ens ha permès verificar que, efectivament, el 5º canvi proposat per la NTE s'ha produït, paral·lelament, en idèntiques condicions en el període analitzat i en ambdues disciplines: Estratègia i Relacions Públiques, així com el paper que juga la Comunicació en tots dos camps. Amb això hem pogut concloure que Estratègia i Relacions Públiques es constitueixen i estan indissolublement unides entre si per la intervenció de la Comunicació i que, per tant, aquest vincle va molt més allà de la consideració d'un simple matrimoni de conveniència per, posteriorment, atrevir-nos a aventurar què és el que encara queda per fer en l'àmbit de la Comunicació Estratègica.