L'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ha centrat l'atenció d'educadors, investigadors i gestors en Educació Superior preferentment en els darrers vint-i-cinc anys. Els seus enfocaments han estat diferents i, per tant, la perspectiva del que s'ha aconseguit o la valoració dels resultats també varia.

La irrupció del COVID-19 ha provocat un canvi sobtat a la universitat, des d'un entorn presencial a un de virtual, generant disfuncions i dubtes. Aquest canvi no és més que la constatació de la distància existent entre una societat en xarxa i una universitat tradicional. Per superar aquesta bretxa cal ser conscient del canvi paradigmàtic que s'ha produït en la comunicació, l'educació, la manera d'organitzar-nos, les estructures institucionals i fins i tot les relacions laborals, entre d'altres camps.

Enmig d'una reconfiguració cultural potenciada per la diversificació i la penetrabilitat de les Tecnologies Digitals d'Informació i Comunicació (TDIC) en el teixit social, es constitueixen nous ambients educatius i es reformulen les preguntes centrals del pensament educatiu: si abans s'orientaven a com millorar l'aprenentatge de respostes a preguntes conegudes, avui els estudiants han de poder identificar quines són les preguntes rellevants del seu temps per tal de construir possibles respostes, compartir-les i contri

Durant el segle XX diversos projectes es van enfrontar al repte d'adaptar el pla d'estudis a les diferències individuals. Les solucions basades en objectes d'aprenentatge (OA) digitals reutilitzables van trobar dificultats pel compromís entre la responsabilitat i la flexibilitat en l'avaluació distribuïda. Blockchain ofereix seguretat i responsabilitat a les certificacions.